Pan and scan

Pan and scan és un mètode cinematogràfic que es basa a ajustar una imatge de pantalla panoràmica, per poder ser mostrada amb les proporcions de la SDTV 4:3 de la relació d'aspecte del format televisiu. Per aconseguir-ho, es retallen parts de la imatge (tant a l'esquerra com a la dreta) intentant deixar visible els aspectes que es consideren més importants del fotograma.^[1] Aquest va ser el mètode més comú durant l'època del VHS, abans de la pantalla ampla com el DVD o el Blu-ray.

Alguns directors van estar en contra d'utilitzar aquest mètode d'ajustament del format perquè es perdia un 45% de la imatge real de la pel·lícula de 2.35:1 i un 35% de la de 2.55:1, canviant la visió original (i artística) del director. Els tres exemples més notables a la història del cinema van ser les pel·lícules èpiques Ben-Hur, Rei de reis i Lawrence d'Aràbia, que van perdre el 75% de la seva imatge original respecte la primera projecció al cinema.^[2]

També va existir un altre mètode anomenat "center cut", molt similar al pan and scan, amb la diferència que en ell només es realitzava un tall directe del centre del fotograma sense cap mena de reajustament per tal d'intentar mostrar el més important de la imatge. Aquest procediment, molt emprat a Europa, no requeria el permís o la disponibilitat del fabricant de la pel·lícula, o del mateix director per identificar la part més important de cada fotograma, i això ho feia tot molt més còmode per a la distribuïdora.

Cal esmentar que la majoria de pantalles de televisió tenen tres opcions per l'enquadrament de fotogrames de 16:9 widescreen, els quals són: l'anomenat center cut, el letterbox o el full frame.^[1]